L’AEQT presenta al “Bon dia Tarragona” el full de ruta cap a un futur competitiu i sostenible, amb la seguretat i la transició energètica com a grans prioritats

L’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) ha estat protagonista aquest dijous al matí d’una nova edició del cicle “Bon dia Tarragona” que organitza la Cambra de Tarragona, on ha destacat que el futur del sector al territori passa per grans eixos com la seguretat, la sostenibilitat, la transparència o la competitivitat, i per la transició a l’hidrogen com a projecte prioritari. Sota el títol “La Indústria Química mira al futur”, la sessió, que s’ha desenvolupat de manera telemàtica, ha servit també per fer palès que, per donar resposta als molts reptes que té per endavant, la indústria necessitarà, a més, de la cooperació i complicitats externes i de la suma d’esforços amb la resta d’agents del territori, per tal de preservar-ne la competitivitat en condicions d’igualtat amb la resta d’Europa.

La jornada s’ha iniciat amb les paraules de benvinguda de la presidenta de la Cambra de Tarragona, Laura Roigé, qui creu que la indústria química “serà, sens dubte, determinant en el camí de la recuperació que haurem d’emprendre, si no estem emprenent ja, per impulsar l’economia i la competitivitat a les Comarques de Tarragona”. “El múscul de la química ens resulta, doncs, imprescindible també per fer front als reptes de futur. Per fer front, en definitiva, al món de la post pandèmia”, ha afegit la presidenta de l’ens.

Més que un motor econòmic

Posteriorment, ha cedit la paraula al president de l’AEQT, Rubén Folgado, i els dos vicepresidents, Ignasi Cañagueral i Manu Segura. En la primera part de la presentació, Folgado ha posat en valor el present de la indústria i la seva contribució al territori, que va més enllà de l’impacte econòmic, i inclou també l’atracció de talent i infraestructures, l’impuls de centres docents i de recerca, o la fabricació de productes essencials i innovadors.

A més, Cañagueral i Segura han destacat com la indústria desenvolupa aquesta activitat en condicions de màxima seguretat. Aquesta es manifesta tant en les mesures, tecnologies, protocols i projectes conjunts desenvolupats en aquesta àrea, com també en els resultats: els índexs demostren que la química és un dels sectors més segurs, tant en nombre d’accidents com en la seva gravetat. Els accidents greus, tal com demostren les dades, són molt excepcionals.

Horitzó 2023

Malgrat això, el sector naturalment no es conforma i per aquest motiu, parlant ja de futur, la seguretat torna a ser el primer punt del nou Pla Estratègic que l’AEQT ha posat en marxa enguany. Aquest pla, ha explicat Folgado, s’ha configurat tenint en compte tres fonts d’inspiració: els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides; les aportacions, suggeriments i inquietuds recollits durant l’any 2020 de la societat de l’entorn en prop de 200 trobades amb entitats, organitzacions…; i la necessitat del propi sector de continuar sent competitiu.

Una per una, Cañagueral i Segura han anat desgranant les 9 línies estratègiques del Pla, que s’agrupen en quatre grans blocs: seguretat i sostenibilitat; competitivitat i innovació; territori i societat; i comunicació i posicionament. Cada línia inclou al seu torn accions estratègiques concretes, entre elles, per exemple, l’establiment de sistemes conjunts de la millora continuada de la seguretat o del medi ambient.

Això implicarà l’establiment d’uns estàndards mínims comuns per a totes les empreses de l’AEQT en les àrees de la seguretat i de la protecció mediambiental, que vagin més enllà de la legislació, i que seran certificables i auditats externament.

El Pla també dona un paper protagonista a la transició energètica cap a un model basat en l’hidrogen, i estableix altres accions en àmbits clau com l’impuls de la innovació, el foment i la captació del talent, o la recuperació de la confiança de la societat a través d’una major divulgació, proximitat i transparència.

Crida al territori

Per acabar, Rubén Folgado ha volgut remarcar que, per superar tots aquests reptes, no és suficient amb que el sector compleixi amb la seva part mitjançant el desplegament d’aquest ambiciós Pla Estratègic. Per molts d’ells caldrà, a més, la col·laboració i complicitat del Camp de Tarragona en el seu conjunt i, en particular, de les Administracions Públiques, a l’hora de dotar el territori d’unes condicions de competitivitat en igualtat amb la resta d’Europa.

És per això que el futur de la indústria química de Tarragona passa també per qüestions que no depenen només del sector, com ara la implementació de les xarxes tancades de distribució elèctrica, que acumulen 12 anys de retard, l’impuls a la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, o el desenvolupament d’infraestructures viàries i ferroviàries claus, com el Corredor Mediterrani o l’A-27.

Serà, doncs, la suma de les accions que internament desplegui el sector a través del seu Pla Estratègic, i de la situació de competitivitat del territori en funció de variables com les exposades, el que determinarà la viabilitat, a futur, del sector químic al Camp de Tarragona. Totes elles són qüestions, ha remarcat Folgado per acabar, que es decideixen i executen ara, però que tindran molta influència durant les properes dècades.