Projecten dues plantes fotovoltaiques que sumarien més de 100 hectàrees al municipi de Constantí

Nous projectes d’energia renovable a Constantí. La ponència d’energies renovables del Departament de Territori i Sostenibilitat ha avalat la implantació de nous parcs fotovoltaics al municipi, que s’afegeixen al que ja va rebre el vist-i-plau d’aquest organisme el passat mes de juliol al nord-est del Polígon Industrial de Constantí, propietat de IOSA i amb una superficie de 17,46 hectàrees. Les noves plantes fotovoltaiques, de 88 hectàrees i 18 hectàrees, es troben situades entre les Gavarres, el polígon Riu Clar i l’AP-7, i al nord el polígon industrial, respectivament. Malgrat aquesta aprovació, s’estableixen exigents i nombroses condicions a complir per les promotores, com mesures compensatòries, estudis detallats de fauna, més detall dels traçats de les línies elèctriques, estudis del sòl o minimitzar l’impacte de les tanques perimetrals que preveuen muntar.

Celtis Solar SL projecta un parc solar batejat amb el nom de Bellisens amb una potència de 42 megawatts (MW) mitjançant la instal·lació de gairebé 125.000 mòduls en un àmbit de 109 hectàrees en els terrenys agrícoles de cultius de regadiu i secà que queden acotats entre el polígon Riu Clar, el parc comercial de les Gavarres i l’autopista AP-7. L’espai ocupat per les plaques sumaria 88 hectàrees i l’evacuació de l’energia es faria a mitjançant una nova línia aèria de 2,8 quilòmetres fins a la subestació Constantí, situada al municipi. La ponència conclou que no existeixen elements determinants que, ja d’inici, es considerin insalvables o desaconsellin la ubicació de la planta, però condiciona el projecte als reajustaments necessaris d’acord amb diversos requisits sobre el patrimoni cultural i agrari, i a la justificació del compliment del planejament territorial.

Les capacitats agrícoles d’aquests terrenys són majoritàriament de classe III i IV però una quarta part es troba sobre sòl amb capacitat agrària de classe II –on Agricultura no preveu que puguin instal·lar-se aquestes activitats. Tot i això, el promotor argumenta que gran part d’aquestes finques estan abandonades. La ponència apunta que caldrà fer estudis específics per contrastar aquesta classificació i prendre mesures que compensin la capacitat de producció agrària.

En el període de consultes, l’Ajuntament de Constantí ha informat favorablement l’emplaçament proposat des del punt de vista urbanístic i municipal. L’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez, veu amb bons ulls la instal·lació d’aquests parcs fotovoltaics sempre que siguin agrupats en zona industrial i no trenquin la naturalesa paisatgística.

Per contra, el servei territorial d’Urbanisme sosté que contravé el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona perquè defineix aquest indret com a terreny de sòl de protecció preventiva i com “àrea especialitzada d’extensió”. El Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura també el veu inviable perquè té afectació directa sobre jaciments arqueològics inventariats.

La Unió de Pagesos també s’hi oposa perquè el projecte estableix una valoració de l’interès agrari d’aquests sòls i de la seva afectació i no ha presentat alternatives de localització que no afectin finques cultivades. El sindicat agrari insisteix que cal apostar per ubicar les plaques en les teulades d’edificacions existents o en sòl urbanitzable o terrenys de poc valor natural.

En el seu informe, la Diputació de Tarragona s’inclina per estudiar la possibilitat de situar l’activitat en sòl urbà industrial o sòl urbanitzable. Avisa també que l’orientació dels panells solars, respecte a la proximitat a l’aeroport de Reus, pot incidir en els reflexos de les llums dels panells respecte del trànsit d’enlairament i aterratge dels avions.

La Ponència constata que el projecte s’encaixa en una zona de cultius, infraestructures de transport i polígons on la vegetació natural ocupa molt poc espai, i que és important establir una sèrie de mesures necessàries per protegir aquests hàbitats i evitar la seva desaparició. Així, aposta per estudiar la manera en què aquests hàbitats poden quedar afectats per evitar les possibles alteracions i proposar mesures compensatòries. En concret, demana fer inventaris de fauna actualitzats per determinar les poblacions de ratpenats de peus gran que existeixen abans de la implantació del projecte i l’impacte real de la instal·lació en aquests hàbitats. Aquest tipus de ratpenat està en perill d’extinció.

Tot i que la zona compta amb una connectivitat ecològica molt baixa, la ponència subratlla que atès que es tracta d’una activitat que ocuparà grans extensions de terreny cal avaluar-la detalladament i proposar mesures correctores. Recorda també que existeixen altres parcs solars en tràmit actualment en l’àmbit del Tarragonès “que està provocant una acumulació significativa de projectes”. L’òrgan avaluador també avisa que la tanca perimetral s’hauria d’adaptar a una permeabilitat que permeti el pas de la fauna silvestre i que caldria minimitzar-ne l’efecte barrera per no trencar la connectivitat ecològica.

Una altre parc solar al nord del polígon de Constantí
L’organisme ha adoptat una resolució molt similar respecte el parc Constantí 38, al nord del polígon industrial del municipi. Iosa Green Energy SL proposa un projecte mixt d’explotació agrícola i explotació energètica en un àmbit de 39 hectàrees ocupades per un cultiu intensiu d’oliveres. D’aquesta zona, 18 hectàrees estarien ocupades per 28.000 plaques solars amb una potència de 14,5 MW i, la resta, per l’activitat agrària.

La línia d’evacuació faria cinc quilòmetres i transcorreria pels termes de Constantí i Tarragona fins a la subestació La Selva del Camp. Amb 30 anys mínim d’explotació, la previsió seria iniciar les obres al febrer de l’any vinent i posar el parc en marxa el setembre de 2022.

En el tràmit de consultes, la Unió de Pagesos indica que afecta parcel·les dedicades a cultius llenyosos i herbacis de secà i de regadiu i informa desfavorablement sobre el projecte basant-se en el fet que els documents presentats, malgrat fer referència a la classificació de la capacitat agrològica del sòls, no han establert una valoració de l’interès agrari d’aquests sòls i de la seva afectació i no han presentat alternatives de localització que no afectin finques cultivades.

El servei territorial d’Urbanisme de Tarragona conclou que si bé la proposta de parc solar fotovoltaic no contravé el contingut del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona ja que s’emplaça en sòls de protecció preventiva i per tant representa una ubicació adequada, cal considerar la possibilitat d’optar per altres alternatives d’ubicació que no afectin el valor productiu agrari i la continuïtat del mosaic agrícola.

El Departament d’Agricultura desaconsella l’emplaçament proposat perquè es considera que l’àmbit afecta a un espai d’interès agrari elevat, alhora que el projecte no ha presentat cap alternativa de localització diferents de la pròpia finca. El Departament apunta que caldria considerar la possibilitat d’optar altres alternatives d’ubicació que no afectin el medi agrari.

Com en el cas de l’altre projecte, la ponència conclou que no existeixen elements determinants que, ja d’inici, es considerin insalvables o desaconsellin la ubicació de la planta solar fotovoltaica, però requereix el compliment de diverses condicions. Entre d’altres, apunta que caldrà adaptar la dimensió de l’actuació al model parcel·lari i estructura del paisatge predominant en l’entorn i que caldrà un programa de mesures compensatòries.

En termes generals, assenyala que cal respectar al màxim possible la vegetació limítrofa paral·lela a les rieres i els marges i vores dels camps amb vegetació natural per la seva importància per a la biodiversitat. Exigeix un estudi detallat de la fauna existent -no una recopilació de dades bibliogràfiques-, tot detallant impactes previstos i mesures preventives, correctores i compensatòries, així com un programa de vigilància i seguiment faunístic en fase d’obra i funcionament.

La ponència també qüestiona la necessitat d’instal·lar una tanca perimetral i avança que la promotora haurà de presentar un Estudi d’Impacte i Integració paisatgística. A més, haurà de valorar la pèrdua de superfície de regadiu que comportaria l’execució de les obres, presentar un informe edafològic sobre la categoria del sòl i un anàlisi d’afectacions.

Un tercer parc de 17,5 hectàrees ja aprovat i dos més en avaluació
El juliol passat la ponència d’energies renovables de la Generalitat ja va donar el vistiplau a una planta fotovoltaica de gairebé 17,5 hectàrees al polígon industrial de Constantí. El projecte anomenat ‘Constantí 42′ el promou l’empresa Iosa Green Energy i preveu una potència de 14,52 megawatts (MW). Fa mesos també va avalar una planta promoguda per PortAventura al seu recinte.

A la comarca del Tarragonès actualment queden dos projectes pendents d’avaluació per part de la ponència. Un s’anomena Jardin Tarraco i el promou l’empresa Ocean Chester Solar. També s’ubicaria a Constantí, constaria d’una potència de 10 MW i ocuparia 30,21 hectàrees. L’altre se situaria al municipi de Vila-seca. Està promogut per WATT Energia SL en un àmbit de 9,72 hectàrees i tindria una potència de 3,96 MW.