La nova realitat derivada de la Covid 19 fa baixar els nivells d’ozó troposfèric

Aquest estiu els nivells d’ozó troposfèric (O3) a Catalunya han estat dels més baixos de la dècada. El motiu ha estat la disminució dels seus precursors –contaminants que intervenen en la seva formació, com els compostos orgànics volàtils (COVs), que s’originen en indústries químiques i en l’automoció, i dels òxids de nitrogen (NOx), molt associats al trànsit -, relacionada amb la nova realitat de les activitats derivada de la COVID-19, que està afavorint, en general, una millora de la qualitat de l’aire. El nombre d’incidències per O3 ha estat de 6 hores, respecte de les 56 de mitjana que s’han produït en els darrers 10 anys. Les superacions s’han concentrat durant el juliol, que és quan s’han enregistrat les temperatures més elevades. El llindar d’alerta no s’ha sobrepassat en cap moment. Per zones de qualitat de l’aire, la que ha presentat més superacions ha estat la del Camp de Tarragona –Alcover i Reus-, amb 2 hores, 2 dies diferents.

El Departament de Territori i Sostenibilitat realitza cada estiu una campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric a Catalunya entre els mesos de maig i setembre. És en aquest període quan hi ha més possibilitats que aquest contaminant superi el llindar d’informació a la població o d’alerta. La raó és que en aquesta època les condicions meteorològiques, en concret, l’alta radiació solar, en faciliten la formació. L’ozó troposfèric és un contaminant secundari, és a dir, no emès directament per una font a l’atmosfera, sinó que es forma a partir de reaccions fotoquímiques, activades per la llum solar i l’elevada temperatura, entre contaminants primaris. Concretament, l’ozó es crea quan coexisteixen els òxids de nitrogen (NOx), emesos bàsicament per la indústria i el trànsit, compostos orgànics volàtils (COVs), i una radiació solar intensa amb temperatures elevades durant un temps prou llarg