Càritas rep un 25% més de sol·licituds d’ajuda arran de la crisi de la covid-19

Càritas Diocesana de Tarragona ha rebut un 25% més de sol·licituds durant l’època de confinament arran de la pandèmia de la covid-19 en relació amb el mateix període de l’any passat. L’entitat ha concretat que l’increment s’ha notat més en les ciutats de la costa que no pas en els municipis de l’interior i que la crisi està colpejant amb més força les poblacions més grans. L’organització ha exposat aquest dijous la tasca que ha fet en els últims mesos i ha presentat la memòria del 2019. El director de Càritas Diocesana de Tarragona, Salvador Grané, ha indicat que es preparen perquè la situació no millori en els propers sis mesos i confien en que es reactivi l’economia per tal que es puguin generar llocs de treball.

Durant la pandèmia, els 62 punts de distribució d’aliments que té l’entitat per la diòcesi tarragonina han permès arribar a 3.935 famílies, un 49% més que en el mateix període del 2019. A més s’han repartit targetes moneder per als beneficiaris per un volum total de 300.000 quilos d’aliments i productes de neteja. “La gent gran és el col·lectiu que més ha patit”, ha assegurat Elisabet Rovira, responsable de l’àrea d’acció social de Càritas Diocesana de Tarragona. La manera d’interactuar amb aquestes persones s’ha hagut de modificar i s’han substituït les visites presencials per acompanyament telefònic i videotrucades.

La crisi del coronavirus doncs, ha agreujat una mica més la situació de les persones en situació de vulnerabilitat. Grané ha xifrat l’exclusió social cronificada “entre el 18% i el 20%”. Una situació que ja es produïa abans de la pandèmia i que no havia millorat en els darrers temps malgrat una evolució positiva de l’economia. Segons l’organització, les dues principals causes són les dificultats per aconseguir un habitatge digne i la falta de feina. “No podem tenir un sistema econòmic que exclou una de cada cinc persones; és inassumible”, ha remarcat Grané.

En aquests dos àmbits ha reclamat a les administracions, per una banda, una política d’habitatge “amb inversions”. “Sense una llar estable i digna és molt difícil organitzar-se la vida”, ha manifestat, i ha indicat que hi ha un increment de persones que viuen en “infrahabitatges, rellogats o en habitacions compartides”. Una situació que afecta especialment la població migrant. Pel que fa al treball, ha considerat que cal “canviar les condicions que precaritzen de manera molt forta la feina”. “El 14% dels treballadors són pobres i en situació d’exclusió, i això no pot ser”, ha etzibat. També ha demanat fer canvis en la llei d’estrangeria per no deixar “una part important de la població sense drets” i ha sol·licitat als ajuntaments que no posin dificultats a l’hora d’empadronar tothom, perquè és el tràmit que suposa la porta d’entrada a les prestacions.

En una línia similar s’ha expressat l’arquebisbe de Tarragona i president de l’entitat, Joan Planellas, que ha exposat: “Més que en els números volen incidir en les persones”. “La pobresa genera molta soledat i això és pobresa al quadrat”, ha afirmat. A més, ha assenyalat que la crisi mediambiental i l’econòmica “no van separades” i ha fet una “crida al teixit empresarial a buscar nous camins” perquè “l’ecologia i la justícia van íntimament lligades”.

Una situació que no és nova

Malgrat amb la pandèmia les diferències socials s’han incrementat, des de Càritas Diocesana de Tarragona han volgut remarcar que la problemàtica ja ve de lluny. La coordinadora d’acció social de l’entitat, Pilar Ribas, ha concretat que el 2019 van atendre directament 6.196 persones, el que suposa 15.150 persones beneficiades. Uns registres similars als del 2018. “La pobresa s’enquista. L’ascensor socials ‘ha aturat i amb la pandèmia moltes persones han hagut de tornar a venir després d’anys de no fer-ho”, ha explicat.

Ribas ha posat l’accent en la feminització de la pobresa. El 71% de les persones que demanen ajuda són dones, el 50% d’elles tenen fills a càrrec i un 37% del total de beneficiaris són menors d’edat, el que posa de manifest l’alt nivell de vulnerabilitat infantil present en la societat. També ha apuntat que el 25% dels destinataris dels ajuts són persones d’origen llatinoamericà -un 6% més que el 2018- i que hi ha un increment de persones en situació irregular.

Per intentar mitigar tots aquests efectes des de l’organització han impulsat un nou fons de 100.000 euros destinat a necessitats bàsiques. Planellas també ha fet una crida a la gent jove perquè formin part del voluntariat de l’entitat. Un col·lectiu que durant la pandèmia s’ha reduït a la meitat, ja que molts d’ells són persones jubilades que formaven part del col·lectiu de risc i no han pogut fer la seva tasca. Rovira ha detallat també que han tingut 150 persones que volien fer voluntariat, però que no les han pogut atendre a totes davant la dificultat de formar-les en el confinament.